La Planificació Centrada en la Persona sorgix de la cerca per normalitzar i valorar a les persones amb discapacitat intel·lectual.
A partir del segle XX, s'ha anat augmentant el reconeixement dels drets de les persones amb discapacitat intel·lectual i es treballa per a aconseguir la normalització de totes les persones en la societat. Amb la finalitat d'aconseguir este objectiu, es planteja canviar el lloc on se situen les persones amb discapacitat respecte a la seua vida. D'ací sorgix la Planificació Centrada en la Persona que posa l'èmfasi en el fet que la persona amb discapacitat arribe a aconseguir una vida plena, descobrint què és el que els fa sentir-se bé i desenvolupant estratègies que els ajuden a això.