Desenvolupament de l'estigma social creat entorn de la patologia dual (malaltia mental i discapacitat intel·lectual) . En les últimes dues dècades, la salut mental en persones amb discapacitat intel·lectual (o diagnòstic dual) ha rebut una atenció creixent per dues raons fonamentals: el reconeixement del dret de les persones amb discapacitat intel·lectual a rebre les cures mèdiques apropiades i el principi d'inclusió, que secunda el que les persones amb discapacitat intel·lectual visquen en la comunitat i utilitzen els seus recursos.
El diagnòstic és un element clau per a trencar amb l'estigmatització, cal tindre en compte que la població amb discapacitat intel·lectual rares vegades rep un diagnòstic psiquiàtric, malgrat patir-lo, rebent este fenomen el nom de “efecte *eclipsador” de la discapacitat intel·lectual, sent necessari incidir a donar visibilitat a la patologia dual, tant per a professionals de la sanitat, persones amb discapacitat, familiars i població general. A partir d'esta formació es pretén aprofundir en la conceptualització de la patologia dual, entenent i desenvolupant per separat la discapacitat intel·lectual i les possibles patologies mentals. Per a això és imprescindible conéixer els factors de risc i de protecció que influiran en el procés d'una possible patologia dual. És imprescindible que tots els professionals promoguen la seua participació en la transformació del model d'atenció soci-sanitari i educatiu perquè a través de la coordinació de tots els equips multidisciplinaris aconseguim una atenció integrada i centrada en la persona, atenint així a les necessitats que presenten estes persones amb patologia dual.
Tema 1. Què
és la patologia dual?
Tema 2.
Barreres en el procés de diagnòstic i intervenció
Tema 3.
L'estigma de la patologia dual
Tema 4.
Millores en l'atenció i intervenció de la patologia dual